Històries de soldats (Tapa blanda)

De Thoreau a Whitman, de Melville a Henry James, gairebé cap escriptor nord-americà no va mantenir la neutralitat en la Guerra de Secessió, que, juntament amb la conquesta de lOest, va conformar els actuals Estats Units dAmèrica. Però es poden comptar amb els dits duna mà els escriptors que van prendre les armes per defensar els seus ideals. Al Sud, Twain va formar part duna tropa irregular confederada durant dues setmanes, per després allunyar-se del conflicte. Al Nord, per contra, Ambrose Bierce va participar en la guerra de manera activa i dilatada sota la bandera de la Unió. Lescenari bèl·lic daquests relats, descrits amb lefectivitat només a labast dun periodista que ha estat a primera línia de foc com el mateix Bierce, emmarca tota una sèrie de conflictes personals derivats de la crueltat i la fatalitat dun conflicte fratricida. No hi ha èpica ni heroïcitat, sinó batalles íntimes duns personatges llançats a la força destructiva de la tenebra. Tampoc no hi manca lhumor negre ni un toc de gènere fantàstic, tan propi de la ploma esmolada de lautor com de la naturalesa delirant duna guerra. Bierce ens mostra com des de la base de la violència es va constituir una nació. Ambrose Bierce (1842-1914) va ser periodista, editorialista i escriptor nord-americà. Dotat dun sentit de lhumor tan radical i corrosiu com clarivident i enginyós, és conegut sobretot pel seu Diccionari del diable, un hilarant recull de definicions i aforismes que ja formen part de la història de la literatura. Però no només: Bierce és un dels més grans contistes nord-americans de tots els temps, com demostren aquests relats que ara presentem, que formen part del volum Tales of Soldiers and Civilians, escrit vint-i-cinc anys després de la fi de la guerra. La influència de Bierce és de tal magnitud que ressona en autors tan dispars com H. P. Lovecraft o Kurt Vonnegut. Diu la llegenda que, fins i tot després de ser afusellat contra un mur del cementiri de la vila de Sierra Mojada (Mèxic), el vell gringo reia. Se suposa que aquell home que volia fer la revolució al costat de Pancho Villa era Ambrose Bierce.